L’ultimo raggio
di Giovanni Pistoia
Nuvole.
Cupe e taciturne
fanno da tetto al mio paese
nell’ora del tramonto.
Laggiù
sulle cime del Pollino
un timido raggio di sole
resiste.
Si nasconde nel tepore delle acque
si culla tra placide onde.
Nuvole cupe e taciturne
si riflettono nel mare,
lo avvolgono succhiandone l’azzurro.
E resiste
l’ultimo raggio
nell’ora del crepuscolo.
L’ùltim raig
di Giovanni Pistoia
trad. in catalano
di Teresa Guiluz
Núvols.
Foscos i taciturns
fan de sostre al meu poble
a l’hora de la posta.
Foscos i taciturns
fan de sostre al meu poble
a l’hora de la posta.
Allà baix
sobre els cims del Pollino
un tímid raig de sol
resisteix.
sobre els cims del Pollino
un tímid raig de sol
resisteix.
S’amaga en la tebior de les aigües
es bressa entre plàcides onades.
es bressa entre plàcides onades.
Núvols foscos i taciturns
es reflecteixen en el mar
l’embolcallen xuclant-ne el blau.
es reflecteixen en el mar
l’embolcallen xuclant-ne el blau.
I resisteix
l’ùltim raig
a l’hora del crepuscle.
l’ùltim raig
a l’hora del crepuscle.
Nessun commento:
Posta un commento